| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
 |
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
Cinema
a la fresca |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
| |
|
|
| |
|
 |
Un
padrí gitano, magnat d'abocadors d'escombraries,
i l'orgullós propietari d'unes obres de ciment
són amics des de la infantesa. Ara, quan ja
han sobrepassat els 80 anys, en fa 25 que no s'han
vist.
Una
comèdia festiva, sarcàstica i surreal,
feta amb el característic barroquisme
del director Emir
Kusturica.
(Català,
apta +13anys).
|
 |
|
| |
Lleó
d’Or a la millor direcció al Festival
de Cinema de Venècia 1998 |
|
 |
Fitxa
artística:
Any: 1998.
Nacionalitat: França-Alemanya-Sèrbia
Gènere: Comèdia
Duració: 120 m.
Títol original:
Chat noir, chat blanc
Direcció: Emir
Kusturica
Intèrprets: Bajram
Severdzan (Matko Destanov), Florijan Ajdini (Zare
Destanov), Jasar Destani (Grga Veliki), Adnan Bekir
(Grga Mali), Zabit Memedov (Zarije Destanov)
Guió: Emir Kusturica
Gordan Mihic
Fotografia: Thierry Abogast
Música: Dr. Nelle
Karajlic, Vojislav Aralica, Dejan Sparavalo
Muntatge: Svetolik Mica
Zajc |
Sinopsi:
Tres
generacions que pertanyen a dues famílies es
reuneixen per celebrar una boda de compromís
amb la que els contraents no estan d’acord.
Emir Kusturica realitza una metàfora sobre
la situació del seu país després
de la guerra i denuncia els pactes contranatura, al
mateix temps que critica la generació intermitja,
a la que identifica amb les atrocitats comeses a la
guerra. Kusturica mostra un univers singular, en el
que els porcs devoren cotxes, els músics toquen
lligats al tronc d’un arbre o on les patriarques
viatgen en cadires de rodes que semblen carrosses
de carnaval. |
|
|
|